Coneguem a Will Fowler

Traduït per Joan Cortada
25 de septembre de 2016

Llegir aquesta pàgina en:

Spanish Flag Union Jack

Will FowlerVam quedar amb en Will Fowler, director del department de Llegües Modernes de la universitat, per aprendre una mica més del què fa cada dia. Ens va rebre en la seva oficina, ens va servir una tassa de té i es va preparar per obrir-nos el cor amb respostes a les nostres preguntes…

 

TOT SOBRE TU

Kelly: On vas néixer i créixer?

Will: Jo vaig néixer a Barcelona de pare anglès i mare catalana: per això em dic Will Fowler i no Guillem Luffit (riu). Llavors vaig néixer a Barcelona i em vaig formar a Barcelona, o sigui que jo vaig créixer a Barcelona, vaig anar a un col·legi anglès a Barcelona i llavors jo vaig fer O-Levels (els GCSEs d’abans) i A-Levels a Barcelona, en un col·legi anglès de Barcelona. I llavors amb 19 anys vaig venir a Anglaterra a estudiar.

 

Rebekah: Tinc una pregunta que no està escrita, puc? Has dit que tens mare catalana i pare anglès: quantes llengües parles com llengües maternes?

Will: Llengües maternes parlo anglès, castellà i català.

 

Rebekah: I com es fa? Que el meu xicot també és espanyol…català… com sigui, i si tenim nens, no sabem què fer.

Will: És una pregunta molt personal, no? Es una decisió molt personal, llavors jo crec que hi haurien per exemple companys meus catalans que parlen ja català a casa perquè pensarien que el castellà l’aprenderàn fàcilment perquè seria la llengua que s’aprèn a tot arreu i el català és la seva llengua d’identitat que els defineix, oi? En el meu cas, jo vaig pensar a l’inrevés: jo vaig pensar que si els parlava català a casa, llavors només poden parlar amb vuit millons de persones que si parlem castellà a casa, doncs poden parlar amb més de, què son?, quatre-cents milions d’hispanoparlants i el català l’aprendrien durant els estius quan hi anàvem. Però això és una opció personal (riu).

Rebekah: D’acord. (justificant) És important per mi.

 

Kelly: Tens alguna memòria destacada de la teva infancia que vulguis compartir amb nosaltres?

Will: Doncs ha estat una memòria destacada és que dirant la meva infancia anava… vivíem en una part del sud de Barcelona on hi havia una comunitat d’exiliats uruguaians. Perquè als anys 70 hi havia una dictadura a Uruguai. Tots els meus amics de la infància eren uruguaians, o, sigui, en el meu grup d’amics eran uruguaians. I quan vam jugar al fútbol, en comptes de jugar a fútbol en termes de Barcelona contra Espanyol o Barcelona contra Real Madrid, eram Peñarol i Nacional que eran els dos equips de Montevideo. I llavors un bo dia, ja acabant la dictadura, van marxar tots a Uruguai i em vaig quedar sense amics. I no vaig comprendre, no? De cop i volta eren aquí i de cop i volta ja no hi eren.

 

Kelly: Què vas estudiar a la universitat, i on?

Will: A la universitat, vaig anar a la Universitat de Bristol i vaig estudiar art dramàtic i espanyol. Perquè en aquella època jo volia ser director de teatre i actor: això és el que volia ser. I llavors a la universitat vaig descubrir que m’apasionava molt més la història i els estudis hispànics i la literatura i vaig abadonar la meva carrera en el món de teatre i ja em vaig dedicar a ser acadèmic.

 

Rebekah: De quina part de Barcelona vens?

Will: Vaig néixer a Sant Gervasi, el barri de Sant Gervasi a Barcelona. És per sobre de la Diagonal.

 

Kelly: Has treballat en altres universitats? Per què St Andrews?

Will: Sí, vaig treballar, abans de venir aqui, vaig treballar quatre anys en el politècnic de Leicester, que es deia el Politècnic de Leicester el primer any que vaig ser allí, després va canviar de nom, va canviar a Dmontford University. I vaig ser allí quatre anys i després vaig venir aqui en 1995, fa 21 anys.

 

LA TEVA FEINA

Kelly: En què consisteix el teu rol com encarregat de la facultat de llengües modernes?

Will: Doncs tenim una escola que funciona, jo crec, sota un sistema federalista on cada departament té un cap de departament i la seva cultura i tradició, així com la seva manera de fer les coses. Diguem que el meu rol una mica aconseguir que tots treballem seguint unes pautes semblants mentre es respecten, d’altra banda, la diversitat de l’escola, oi? Aleshores el què busquem és unitat però no uniformitat.

 

Kelly: En què et vas especialitzar?

Will: En termes de la meva recerca, sóc especialista en la història de Mèxic, sobretot la història del segle XIX i sobretot les tres dècades que van des de l’obtenció de la independència fins la meitat del segle XIX, fins la reforma.

 

Kelly: Quants llibres has publicat o editat?

Will (riu) A veure, en són bastants. Crec que tinc cinc llibres que són únicament meus, diguem-ne monografies. I tinc, crec que ja, catorze llibres que he coordinat o editat. Però potser n’hi ha més, eh? N’he perdut el compte (riu).

Kelly: Pots descriure un dia típic en la vida d’un professor de St. Andrews?

Will: En el meu cas, no hi ha dies típics perquè al ser cap de l’escola, cada dia passa quelcom inesperat, oi? Aleshores no hi ha un dia típic. O hi ha problemes que s’han de resoldre o hi ha mini crisi en un lloc o un altre, o moltes reunions per planejar el futur, per buscar estratègies per exemple. Ara estem tenint reunions sobre el Brexit i com l’afrontarem, coses això, oi? D’altra banda, també hi ha la qüestió de donar classes, preparar classes, corregir deures quan en comencin a arribar, trobar temps durant el semestre per investigar, escriure, llegir, sol·licitar beques, oi? Hi ha múltiples activitats.

 

Rebekah: Què t’agrada més de donar classes?

Will: M’encanta donar classes: gaudeixo molt i ho faig per la relació que s’estableix amb els estudiants, oi? És a dir, és el diàleg. Crec que l’atractiu és que un no només, doncs, gaudeix ensenyant, sinó que gaudeix aprenent mentre ensenya. També jo aprenc molt ensenyant.

 

Rebekah: Jo crec que tens – crec eh? – reputació de ser un professor enrotllat, oi?

Kelly: Sí! És cer, sí

Will (riu) Bé, això jo no ho sé, però em plau.

Kelly: Prefereixes ensenyar classes de cultura/història/ literatura o classes de llengua espanyola? Per què?

Will: M’agrada tot. És a dir, crec que el divertit de donar classes de llengua és que d’alguna manera arribes a conèixer millor els estudiants perquè són grups més petits i simplement a la pràctica de les classes inevitablement acabes parlant de coses i arribes a conèixer millor els estudiants: les seves personalitats i els seus problemes i allò que els agrada i allò que no. D’altra banda, com que la meva especialitat és la història, i també tinc formació en literatura, doncs també gaudeixo precisament donant aquestes classes que es basen més en un coneixement profund dels meus temes d’investigació. Això també ho gaudeixo molt. I gaudeixo també, no només amb els estudiants de llicenciatura, sinó també ja amb els estudiants de postgrau. Perquè també no només ensenyem als estudiants de postgrau: tenim estudiants que fan el màster, o aquí en diem un MLitt perquè és Escòcia, o estudiants de doctorat. Aleshores tinc tres estudiants de doctorat, cadascun treballant temes que tenen a veure amb Mèxic (surprise surprise) i això també és interessant perquè clar, la seva investigació resulta tan interessant com la meva investigació.

Rebekah: Vols dir res sobre la teva classe de Mèxic per tenir més estudiants… per fer-ne publicitat?

Will (riu) De fet, ja tenim masses estudiants en la classe de Mèxic i el que volem és … estem ara precisament en el departament d’espanyol buscant potser la possibilitat d’oferir més optatives perquè n’hi hagi més, diguem-ne varietat d’opcions, perquè els estudiants escullin i no tots vagin a certs mòduls que semblen atraure més i més estudiants. És un mòdul fascinant, òbviament, perquè tracta sobre Mèxic en el segle XIX i com va passar de ser una colònia a ser un país, diguem-ne potser modern en qüestió d’un segle.

Kelly: Ara sóc estudiant de Junior Honours: quin consell em donaries pel primer semestre d’aquests dos anys?

Will: Treballar molt. Crec que l’important és treballar, gaudir treballant, gaudir estudiant i també trobar temps per fer altres activitats que fan els estudiants: tenir discussions en la cuina al vespre fins a ben tard per resoldre els grans problemes del món, i aprofitar el temps, encara que sembli que no tingueu temps, perquè teniu tanta feina i tantes classes. No obstant, una vegada acabeu la universitat veureu que és veritat que sí que hi ha temps. Aleshores ara a mes hi ha temps per explorar, experimentar, no només estudiar. Aquest és el meu consell.

Rebekah: I per Senior Honours, o és el mateix?

Will: Crec que és el mateix, només que clar, amb Senior Honours hi ha la preocupació de què vindrà després, oi? Aleshores també s’ha de pensar una mica en el futur. Però l’important de totes formes també és acabar els estudis, no deixar que la recerca de feina impacti i encara gaudir de la vida de la universitat.

 

PREGUNTES DIVERITDES

Kelly: En quants països has viscut? Quin prefereixes i per què?

Will: A veure, he viscut òbviament a Espanya, a Anglaterra, Escòcia i Mèxic. Tots han tingut el seu encant i els he gaudit, aleshores seria difícil escollir. Òbviament, Barcelona per mi… suposo que ocupa un lloc especial en el meu cor, doncs és on vaig néixer i on em vaig formar, però també sento un profund afecte per Mèxic, especialment la província de Veracruz, i també la ciutat de Mèxic. I la veritat és que sóc molt feliç a St. Andrews, això és idíl·lic. No tinc res negatiu a dir sobre cap dels llocs on he viscut.

 

Kelly: Tens una paraula espanyola preferida?

Will: Una paraula espanyola preferida … No ho sé, n’hi ha masses. El que sí que m’agrada és la paraula catalana, que és “visca”.

 

Doncs: Visca Will Fowler! Fins la propera.