La Diada de Sant Jordi

Rebekah Dawes
19 April 2015

sanjordi

Fixeu-vos en l’escena: és el 23 d’abril i sou a Barcelona. Potser heu conduit i intentat aparcar en algun lloc. O potser heu pres el tren o el metro, baixant a l’estàtua de Colom, o a Plaça Catalunya. Esteu caminant cap a les Rambles, un dels carrers peatonals més famosos de Barcelona, i esteu plens de il·lusió. Heu estudiat aquest dia un munt de vegades a classe i els vostres amics espanyols porten setmanes parlant-ne, donant-vos cada vegada més ganes de veure’l amb els vostres propis ulls.

Quan arribeu a l’extrem del carrer, pareu i mireu al vostre voltant. Es veuen paradetes amb cubells de roses, taules i taules amuntegades de llibres de tots gèneres i mides. Hi ha gent per totes parts: donant un cop d’ull als llibres a les taules, o portant-los a la mà, dones portant roses, o a la mà o als cabells… Us passa una jove parella agafada de la mà: els dos clarament enamorats i feliços de ser junts aquest dia. Sota un arbre, un matrimoni aconsegueix donar-se un petó mentrestant els nens juguen. L’ambient és molt intens, i  desborda de gent comprant, venent, caminant i gaudint del moment. Hi ha artistes de carrer i músics a les places per tota la ciutat i a la Plaça Sant Jaume es pot veure gent dansant la sardana, la dansa nacional de Catalunya. Es sent el bon humor, la màgia i l’amor i es sap que és un dia molt especial a Barcelona. Però què està passant exactament?

El dia del 23 de abril cada any, es celebra per tota Catalunya la Diada de Sant Jordi: una celebració tradicional de l’amor i de l’intercanvi de regals entre companys, família i amics. Es pot dir que aquest dia és com un Dia de San Valentí a l’estil català (encara que la resta del país tingui una tradició bastant semblant).

Però com explicar l’escena de les Rambles que hem vist abans? Per fer-ho, cal explicar la barreja de coses provinents de moltes èpoques i cultures distintes. Primer, mirem la rosa. Des del segle XV Sant Jordi ha estat el sant patró de Catalunya. Gràcies al famós mite de Sant Jordi i el drac, es va establir la tradició medieval de visitar la Capella de Sant Jordi al Palau del Govern, on una fira de ‘amants’ solia tenir lloc. És per això que Sant Jordi no és solament el sant patró de Catalunya, sinó també dels amants de la regió i aquell dia els homes mostren el seu amor regalant roses a les seves companyes.

Image credit: flickr

Image credit: flickr

Com tots saben, la rosa és una de les flors més precioses i tradicionalment s’associa amb l’amor. És un símbol que mai desapareixerà, però avui en dia existeixen moltes variants que afegeixen un gir modern al seu significat segons el color de la flor. Clar que el vermell segueix sent un dels colors més comuns el significat del qual quedarà per sempre: si una dona rep aquesta rosa de la seva parella, mostra el seu amor i passió envers a ella. Un home pot donar també al seu amor una rosa violeta, que representa la noblesa, la feminitat i la seducció, o una rosa blanca, que és molt especial. Les roses blanques simbolitzen la puresa i la innocència: si una dona rep una rosa blanca de la seva parella, ell li vol mostrar que té el desig de romandre amb ella molt temps, i que aquesta intenció es fa amb amor pur que durarà per sempre.

Però no són les parelles les úniques que reben roses. És probable veure roses blaves aquest dia a Les Rambles, que es donen als amics com a símbol de la confiança, però també es diu que si una rosa blava es dona a algú nerviós, pot ajudar-lo a calmar-se. Les roses de color rosa es solen utilitzar per agrair a algú per un favor important o simplement per la seva afecció, doncs simbolitzen la tendresa i la bondat cap als altres. Finalment, les roses grogues, que són una mica menys freqüents, es donen normalment als adolescents o en festes importants per demostrar l’alegria.

No cal oblidar la gran presencia del llibres a les paradetes al carrer, que tenen també una funció important a la Diada de Sant Jordi. En agraïment per la rosa, les dones regalen als homes un llibre, de qualsevol tipus. Aquesta tradició és molt més recent que la de la rosa. Es va establir al 1923 per un llibrer que volia commemorar la data de la mort de dos gran escriptors: la del dramaturg anglès William Shakespeare i la del espanyol Miguel de Cervantes, el autor del Quixot. Encara que cap dels dos va morir aquest dia (tot i així en dates bastant properes), la data acceptada de les dues morts és el 23 de abril de 1616. La idea de regalar un llibre va resultar ser un gran èxit debut a que Barcelona és la capital de la publicació en espanyol i en català, i a les llibreries i als cafès els autors organitzen maratons de lectura en les dues llengües.

Al final del dia, ja s’hauran venut uns 4.000.000 de roses i 800.000 llibres. Les paradetes tanquen i tots es dirigeixen potser als restaurants o a casa amb els seus regals, cansats, però contents d’haver passat un dia inoblidable amb la seva parella, família o amics. Els records de l’ambient segueixen frescs a la memòria. Recorden l’alegria, la màgia, l’amor. La Diada de Sant Jordi ja s’ha acabat aquest any, però la gent somriu al pensar que pot gaudir-la una altra vegada l’any següent.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *